I t'en vas...Com una efímera papallona, d’entre les meves mans, dolça filla meva. Es llei de vida ( diuen alguns ) quan la meva llei es la de protegir-te tota la vida. Deixes la teva habitació buida de contes i somriures, de secrets i llàgrimes, de petites histories i somnis compartits al meu costat.. nits d’abraçades i aliances. T'en vas i obres pas a una nova vida de responsabilitats i equivocacions, un món massa gran per un cos tant petit! Però sé, de la teva capacitat, del teu esperit lluitador i extremadament noble, així doncs, t’enfrontes a la vida mirant-la de cara , sense cap por i amb la convicció de que segueixo els teus passos. Jo em quedaré aquí, esperant els teus retorns, esperant la teva maduresa , cobrim-me amb els llençols de les nostres complicitats i aprenent a enyorar-te.
